Segur que avui  hi havia núvols,

    i no he mirat enlaire. Tot el dia

    que veig cares i pedres i les soques dels arbres,

    i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

    Mirava de prop, no m'aixecava de terra.

    Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.

    Que demà me'n recordi. L'altre dia

    vaig mirar enlaire, i enllà de la barana

    d'un terrat, una noia que s'havia

    rentat el cap, amb una tovallola

    damunt les espatlles, s'anava passant,

    una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.

    Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.

    Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

El distret, Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968

Dibuixant núvols, 2n de Batxillerat.